presenta

TXELL SOTA

en

No sembles tu

Llançament: 7 d’octubre de 2016

arcelona, a 31 d’octubre de 2016 · La companyia de distribució i marketing online i segell digital KZoo Music publica No sembles tu, el primer treball de la cantautora Txell Sota a través del qual ens convida a entrar en el seu univers delicat, volàtil i sincer.

“M’agradaria que les meves cançons fossin com una gota d’aigua: suaus, delicades i transparents.”

Amb aquesta declaració, la cantant mig barcelonina mig ceretana ens transporta al seu univers eteri, delicat i malenconiós que toca l’ànima. El disc No sembles tu és un homenatge a la vida i una oda a la metamorfosi. La nuesa de la seva veu destil·la sinceritat. La d’una ànima sense artificis que canta a la fugacitat del temps, amb unes lletres inspiradores per acompanyar-nos en aquest periple vital. Sense ahir i sense demà podria ser el fil conductor d’aquest disc que remou profundament i que convida a mirar-nos al mirall. Un viatge interior de nou cançons marcat per la dolçor d’una veu que us arrossegarà en clau de soft pop acústic.

No sembles tu ha comptat amb músics amb una llarga trajectòria: Marc Garcia (pianista i assistent de grans musicals) al piano; Pinyu Martí (ha col·laborat amb altres cantautors: Roger Mas, Cris Juanico..) a la bateria i percussió; Halldór Már (autor del disc Winds, entre d’altres) a les guitarres; Marta Roma i la seva sensibilitat al cello; i Pepo Domènech (component del grup de Latinjazz Afro-Blue). Núria Valls (cantant del grup Aimada) ha col·laborat amb els cors. Els compositors que han sabut trobar el to emotiu que buscaven les lletres són Pepo Domènech i Miquel Roldán.

Ha produït el disc el músic Èric Vinaixa, amb diversos àlbums al mercat, i també ha col·laborat tocant guitarres, hammond, acordió i cors.

En paraules de la pròpia Txell Sota: “La veu ha estat present en tot el que he fet, però ja feia temps que em demanava cantar amb una de nova, amb la meva veu. Em demanava canviar la pell. Primer es va mostrar entre les paraules escrites. Entre les paraules que t’agraden, que de cop et traeixen, que esborres, que recuperes, que semblen no ser prou o que vessen de significat. D’aquesta retornada necessitat neix No sembles tu. Un títol que m’heu posat vosaltres, els que em coneixeu. Neix, tot ho fa pensar, un altre jo clandestí”.