“La clau de girar el taller” – El retorn discogràfic d’Adrià Puntí

16 oct. 2015

Després de 10 anys de silenci discogràfic, Adrià Puntí torna amb “La clau de girar el taller”, nou disc, i “Enclusa i un cop de mall”, nou llibre-disc, un projecte artístic agosarat, però que demostra la capacitat productora d’aquest fill predilecte de Salt. Dos projectes conjunts, indissociables, que no es poden entendre l’un sense l’altre: de les cançons als poemes, de les músiques als dibuixos, tot relligat per la màgia del taller.

Adrià Puntí - La clau de girar tallerA “La clau de girar el taller” toca la seva actual formació: Lu Costa, guitarres; Pedrito Martínez, baix i contrabaix; i la fera de la Bisbal d’Empordà, Toni Molina, a la batería i percussió. També hi participen Adrià Bauzó -saxos i flauta-, Edgar Casellas -cello- i Dani Pujol i Quim Sitjes –percussió-, a més de les col·laboracions al baix i la guitarra de Quimi Portet i Bunbury.

Cançons que parlen de tot: la vida, experiències, estats d’ànim, sensacions, amor, desig, desamor… com la primera, “Esperit”, un mig temps amb harmònica.

Una intro amb piano que recorda U2 i una melodia hereva de “Miau” són part de “El boig del telèfon roig”, una peça del 2010 que es transforma en un rock amb saxo i que dóna el to de l’obra en la lletra: “Malls, encluses, fornals”.

Una peça nova d’enguany, “Sardana en un blues”, es mostra com un mig temps dens, amb la banda agafant molt de pes i un solo de guitarra molt elegant.

“Esbrina”, una de les millors cançons de l’àlbum, és una peça d’amor, lenta, amb teclats, que agafa ritme amb un solo de guitarra i acaba commovent a partir de la bateria i el piano, en la línia de “Coral·lí”.

El baix de Quimi Portet sona present a “La clau de girar el taller”, que dóna títol al disc i al primer single i videoclip. Un tema fácil de taral·lejar a on Puntí tira de memòria: “S’encén l’esperit d’or, la clau del taller, la son no el pretén, i el Sidecar torna, diu l’avi Narcís”.

 

 

“Pots donar-li un tomb al desastre”, se sent a “Prohibit”, un altre mig temps marca de la casa que recorda a Bowie. Torna l’amor a “L’amor i l’humor”, cançó lenta marcada pel teclat i representada al llibre per uns versos –“Foc. Llapis frisant. Humits pel desig. Raó de pes, i no te’n surts”- i el dibuix d’una platja i un matalàs.

“La prova del nou”, una altra grandíssima cançó, insisteix en que “nou per sis, igual bufa el gregal”.

La influencia de Tom Waits és present a “Tarda d’agost”. Les produccions de Quimi Portet per a Paul Fuster ressonen en l’acústica que marca “La rialla del meu cor”, un altre mig temps lent i dens amb una lletra perfectament aplicable a l’autor: “Sembla ahir que era tot fosc. Sembla ahir que començava a caminar”. I, després, l’avís: “L’arbre es dol per dins. És l’hora de fer un crim”.

A “On anem”, Adrià Puntí recupera la idea central de l’obra –“Qui nega el pare. Qui em dóna la raó”-, acompanyat per la flauta; i a la subtil “Tornavís”, un mig temps acústic i cabareter on participa Bunbury.

Adrià Puntí - Enclusa i un Cop de Mall“Enclusa i un Cop de Mall” és un llibre amb il·lustracions i poemes a on s’hi inclou un altre disc amb dues noves cançons d’estudi, “Amb el lliri a la mà” i “Cor emigrant”; la raresa “Flor d’un dia”, en anglès i que recorda als nou romàntics dels 80, amb teclat i saxo; un “Esperit” en directe, versions 2.0 de “La clau de girar el taller” i “La prova del nou”, aquesta amb cello, amb més espai, menys elements, menys densitat, menys comprimida i, per tant, molt més aconseguida; “Tornavís” passada pel Carib, la nadala “No és broma”, una revisió de “Tocayo”, inclosa a “La Columna de Simeón”, a piano i veu; i una pista última amb els comentaris de Puntí sobre aquestes peces.

Artista total, Adrià Puntí es consagra com a músic i ensenya part d’un món bastant més desconegut: el de pintor i el d’escriptor i poeta, despullant-se, mostrant les seves pors i dubtes, mentre l’esperit li cou i la pell li bull.

Share

KZoo Music

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*

0Followers
0Followers
0Subscribers