Gemma Humet presenta el seu nou àlbum: Encara

28 abr. 2017

Gemma Humet presenta el segon àlbum de la seva carrera musical, Encara. Un disc intimista, nostàlgic i alhora més reivindicatiu que el seu anterior treball “Si canto enrere”. A Encara trobarem actualitat. La guerra i la pobresa són protagonistes al costat de la nostàlgia i la història d’un passat. Demoledor.

Track by Track

Crida’m

Primera cançó i videoclip d’aquest nou àlbum, a la qual ens canta amb nostàlgia i tendresa:

“Recorda’m que el camí que prenc l’he triat jo;

que torni a somriure quan pensi en tot allò”

Podries

A través del poema de Joana Raspall, i amb un ritme una miqueta més èpic, ens narra la història sobre el que podria haver estat en néixer en un altre lloc… amb una única conclusió:

“Per tot això pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa”

Empordà

A l’Empordà ens transportem a la barqueta amb què viatjar…

“Sense saber-ho ens portaves al paisatge de casa, que temps després, com tu, hem estimat.”

Les veus del mar

Una veu i ritmes àgils es confronten amb una lletra dolorosa. La realitat més crua se’ns presenta:

“cares sense rostre; els hi han pres la identitat. Rostres sense cara que lluiten per la dignitat.

Els somriures toquen terra i no troben més que els murs d’una terra promesa. Les veus del mar.”

Barcelona, març de 1938

Amor i guerra, conceptes contraposats que a aquesta cançó es donen la mà:

“Ni les bombes ni les ombres ens podran esborrar els colors del teu somriure,

el petó a darrera fila, els secrects dels teus ulls clars.”

Oblida

La vida passa i amb ella records de persones i situacions, de les quals hem d’aprendre a oblidar i perdonar…

“Oblida les mentides; has quedat perdonat. Oblide les mancances que jo et vaig fer trobar.”

Guerra

Lletra crua i real. Una situació explicada de forma clara i transparent i la idea de la guerra impassible i imperturbable:

“Criden les veus, criden els ulls, però no, no em tremola el pols.
Alçaré els murs fins que repiquin campanes de morts.”

La quimera

Del poema d’Alfonsina Storni, Gemma Humet crea una bonica i innocent cançó dins la qual, acompanyada de clarinet, baix i saxo alt ens mostra com continuar amb la nostra vida, encara que se’ns faci difícil.